Com comparar propostes per a una auditoria SEO

Dues propostes es poden dir «auditoria SEO» i, tanmateix, incloure feines molt diferents. Una pot ser una exportació d’errors; l’altra, un diagnòstic amb exemples, responsables i decisions ordenades. La portada i el nombre de pàgines expliquen poca cosa. El que compta és entendre què es revisarà, com es demostrarà cada conclusió i què en podrà fer el teu equip.

La guia de Google per contractar un professional de SEO recomana entrevistar els candidats, demanar-los exemples de feina i preguntar com mesuraran l’èxit i quins canvis proposen. També aconsella que qui audita expliqui el raonament de les recomanacions i que el client revisi amb cura el lliurament (guia oficial per contractar un professional de SEO). Aquí traslladem aquests criteris a una decisió concreta: com comparar propostes d’auditoria abans de signar, sense tornar a repassar les tarifes. Per saber què sol examinar una auditoria, pots consultar la nostra guia d’auditoria SEO tècnica i, per conèixer els factors que influeixen en el cost, la guia del preu d’una auditoria SEO tècnica.

Comença per la decisió que necessites prendre

Abans d’enviar cap sol·licitud, escriu en una frase quina decisió ha de permetre prendre l’auditoria. Pot ser decidir si convé migrar de plataforma, entendre per què algunes pàgines no apareixen, preparar un redisseny, revisar l’estat tècnic d’una botiga gran o triar què corregir durant el trimestre vinent. «Volem millorar el SEO» no delimita un encàrrec: no explica què hi ha en joc ni com sabràs si l’anàlisi t’ha servit.

Un bon brief evita que cada proveïdor resolgui un problema diferent. Si una proposta planteja revisar una migració i una altra ofereix una repassada general de totes les plantilles, potser no les pots comparar pel preu perquè tampoc no responen a la mateixa pregunta. Defineix l’objectiu, el mercat, els idiomes, el tipus de lloc, les àrees que et preocupen i qui haurà d’actuar després. No cal que diagnostiquis el problema abans d’hora; sí que expliquis què observes i per què ho vols investigar.

Inclou, si els coneixes, el CMS, les tecnologies particulars, el nombre aproximat de pàgines o productes, els canvis recents, els equips que hauran de participar i els sistemes d’analítica disponibles. Separa els fets de les sospites: «després de la migració veiem menys pàgines indexades en aquest directori» és un context que es pot comprovar; «Google ens ha penalitzat» és una hipòtesi. Abans d’acceptar-la, el proveïdor t’hauria d’explicar què necessita verificar.

Acaba el brief amb els límits. Aclareix si vols només un diagnòstic o també una implementació; si hi ha carpetes, països o tipus de pàgina fora de l’abast; qui pot aprovar els canvis; i si l’informe ha d’anar adreçat a l’equip tècnic, a màrqueting o a direcció. Una revisió acotada pot ser més útil que una d’exhaustiva quan hi ha una pregunta concreta. El més important és que les exclusions quedin per escrit i no apareguin com una sorpresa al lliurament.

Converteix l’abast en una llista comparable

Demana que cada proposta respongui les mateixes preguntes. No cal que tots els proveïdors segueixin un mètode idèntic, però sí que has de saber què observarà cadascun i què deixarà fora. Pots fer servir aquesta matriu durant la valoració:

No converteixis la taula en una nota final: un 4,2 sobre 5 no mesura la qualitat d’una auditoria. Fes-la servir per trobar buits. Si dues opcions són molt diferents, pregunta què canviaria en la mostra, les proves o les recomanacions si tries un abast més petit. La resposta sovint explica més que una promesa d’«anàlisi completa».

Demana també un exemple anonimitzat d’una troballa acabada, no només una captura d’una eina o la portada d’un informe. Comprova que expliqui el problema amb paraules entenedores, indiqui una URL o un patró afectat, aporti proves, descrigui la conseqüència possible i proposi una acció. Si el proveïdor no pot mostrar material de clients, pot preparar una mostra fictícia i indicar clarament que ho és, a partir d’un cas genèric. El que vols veure és el nivell de detall, sense confondre una demostració amb resultats reals.

Pregunta què hi ha darrere d’«auditoria completa»

L’expressió «auditoria completa» no té un significat únic. En un web petit amb poques plantilles, pot ser viable revisar totes les URLs. En un comerç electrònic amb filtres, paginació, variants, mercats i milers de productes, la feina sol combinar proves automatitzades amb una selecció raonada de pàgines i patrons. El recompte d’URLs rastrejades pot impressionar, però no explica què volen dir els resultats ni què ha quedat per comprovar.

Demana un mapa de cobertura que anomeni les àrees incloses. Per exemple, una revisió tècnica pot detallar rastreig i indexació —robots.txt, directrius noindex i sitemap—, etiquetes canòniques, dades estructurades amb schema, Core Web Vitals com LCP, internacionalització amb hreflang i analítica de Google Analytics. Són exemples d’abast, no una llista obligatòria: segons la pregunta també pot ser necessari revisar continguts, arquitectura, migracions o riscos de correu brossa. No cal incloure-ho tot a cada proposta. Si una àrea no està relacionada amb el teu objectiu, potser ara no et convé pagar perquè la revisin. Si és important per a l’encàrrec, pregunta com l’analitzaran i quines proves et lliuraran.

Per a cada àrea, pregunta quin mètode faran servir per triar la mostra. Agafaran URLs de totes les plantilles o només de les pàgines amb més trànsit? Comprovaran pàgines que converteixen, pàgines que han perdut visibilitat i pàgines noves? Analitzaran exemples en cada idioma? Farà falta renderitzar JavaScript per rastrejar el lloc? Quines dades serviran per validar la mostra? Una resposta sòlida dona regles que podries revisar, no només el nom d’una eina.

Google explica que la Cerca és un procés automatitzat: els rastrejadors descobreixen pàgines i les incorporen a l’índex. Una auditoria tècnica pot investigar els obstacles perquè Google trobi, rastregi o entengui els continguts, però no controla per si sola quines pàgines es mostraran (guia oficial de SEO per a principiants). Per això, la qualitat d’una proposta no s’hauria de mesurar pel volum d’URLs detectades. Mira si l’anàlisi relaciona els senyals tècnics amb una decisió: corregir una regla, validar una plantilla, protegir una migració o acceptar que el resultat depèn d’altres factors.

Demana també una llista de limitacions. Les eines, les mostres incompletes, les dades a les quals no tens accés, les restriccions del CMS i les qüestions que requereixen desenvolupament poden canviar la interpretació. Que el proveïdor les declari no és cap feblesa: t’ajuda a saber quina conclusió està fonamentada i quina necessitaria una altra comprovació. Desconfia d’un document que presenti qualsevol avís automàtic com un «problema del lloc» sense comprovar si afecta pàgines rellevants.

Valora cada troballa, no la mida del PDF

Perquè una recomanació es converteixi en feina, l’informe ha de deixar clar què ha observat l’auditor i com ho sap. Pots demanar que les troballes importants tinguin una fitxa com aquesta:

1. Observació: què s’ha trobat i en quina URL, plantilla o segment.
2. Proves: captura, resposta, dada, exemple o comprovació que permet revisar-ho.
3. Interpretació: per què podria afectar el rastreig, la indexació, la comprensió o l’experiència.
4. Abast: quantes pàgines o quins patrons semblen afectats, i què no s’ha comprovat.
5. Acció proposada: canvi recomanat amb prou precisió per poder-lo valorar.
6. Prioritat raonada: impacte probable, confiança, esforç, urgència i dependències.
7. Validació: com es comprovarà que la solució s’ha aplicat i quin senyal s’observarà després.

No totes les troballes necessiten set apartats extensos. Un problema localitzat es pot explicar en pocs paràgrafs; un canvi que afecta milers d’URLs necessita més context. El principi és el mateix: una persona que no ha participat en l’auditoria hauria de poder seguir el raonament sense endevinar què volia dir qui ha redactat l’informe.

Separa prioritat i gravetat. Una incidència pot cridar molt l’atenció des del punt de vista tècnic i tenir poc abast; una altra pot semblar menor i repetir-se en una plantilla que s’aplica a moltes pàgines importants. Demana que la proposta expliqui com relacionarà el problema amb les pàgines i els objectius del negoci. «Crític» no és una prova. El proveïdor t’hauria de poder ensenyar què fa urgent una acció i quin fet el faria canviar d’opinió.

Busca alternatives. De vegades no hi ha una sola solució: es pot corregir una plantilla, limitar una combinació de filtres, agrupar pàgines, millorar els enllaços interns o mantenir la situació actual. Una recomanació ben argumentada explica el cost o la dependència principal i en quins casos no s’aplicaria. Si la solució implica eliminar continguts, canviar URLs o modificar regles d’indexació, el pla ha d’aclarir qui revisarà l’impacte i com es validarà abans i després.

La priorització pot ser un full compartit, un backlog o un apartat de l’informe. El format és menys important que aquestes columnes: acció, proves, pàgines afectades, responsable recomanat, urgència, dependència, esforç estimat i criteri de tancament. La previsió d’impacte s’ha de presentar com una hipòtesi, no com uns ingressos assegurats. Es tracta d’ajudar-te a triar el pas següent, no de vestir una intuïció amb un percentatge molt precís.

Comprova qui farà la feina i com es coordinarà

Pregunta qui dirigirà l’auditoria, qui farà l’anàlisi, quines parts se subcontractaran i qui respondrà els dubtes. Si durant la venda parles amb una persona i després una altra et lliura l’informe, demana conèixer el perfil i la disponibilitat de l’equip que farà l’encàrrec. No cal exigir un organigrama; n’hi ha prou de saber qui prendrà decisions, quina experiència és pertinent per a la teva plataforma i a qui podràs adreçar-te si apareix una contradicció.

Google recomana entrevistar possibles proveïdors, demanar exemples i referències, preguntar per l’experiència en el sector i la zona, i aclarir com serà la comunicació i quin detall tindran els canvis proposats (recomanacions oficials per contractar un professional de SEO). Pots adaptar aquestes preguntes a l’equip que farà l’auditoria: quina part de la feina farà directament?, com documentarà les recomanacions?, com distingirà una directriu de Google de la seva pròpia interpretació?, què necessita del teu equip per tancar l’anàlisi?

Acorda els punts de control abans de començar. Una reunió breu d’inici serveix per confirmar l’objectiu i els accessos. A mitja feina pots revisar les troballes preliminars si l’encàrrec és ampli o hi ha el risc que aparegui una incidència que requereixi actuar de pressa. El lliurament hauria de reservar temps per explicar l’informe i corregir malentesos. Més val pactar aquests moments a la proposta que descobrir al final que «lliurament» vol dir rebre un enllaç a un PDF.

El seguiment mereix un apartat propi. Anota quantes sessions per resoldre dubtes s’inclouen, durant quant de temps, si el proveïdor revisarà les implementacions i quins límits té aquesta revisió. L’auditoria i la implementació són feines diferents, encara que es venguin juntes. Si el mateix proveïdor ofereix totes dues coses, pregunta com separarà el diagnòstic de la venda de correccions i qui aprovarà cada canvi. Treballar amb el mateix equip pot evitar traspàs d’informació; alhora, has de poder entendre quines observacions justifiquen la feina addicional.

Dona els accessos mínims i conserva el control

Abans d’aprovar permisos, pregunta quin sistema necessita l’auditor, per a quina tasca i durant quant de temps. Una auditoria pot requerir dades de Search Console, analítica, rastreig, CMS, servidor o eines de tercers; no tots els projectes necessiten tots aquests accessos. Comença per les fonts que calen per respondre la pregunta plantejada i acorda com compartir les dades sensibles amb seguretat.

Per a una auditoria inicial, Google aconsella donar accés de lectura a Search Console, no pas d’escriptura (guia oficial per contractar un professional de SEO). Search Console distingeix entre propietaris, usuaris amb accés complet i usuaris amb accés restringit: els usuaris complets poden veure totes les dades i fer algunes accions, mentre que els restringits tenen accés de lectura més limitat (documentació dels permisos de Search Console). Tria el nivell que permeti fer la feina acordada i comprova quins permisos concrets ofereix la propietat.

Un auditor que només analitza dades no necessita canviar la configuració del lloc. Si una fase posterior requereix publicar una correcció, separa-la del diagnòstic: acorda el canvi, qui n’és responsable i com es podria desfer. No comparteixis contrasenyes personals per resoldre una necessitat d’accés; fes servir comptes i permisos concedits des dels mecanismes de cada plataforma i retira’ls quan s’acabi la feina. La proposta pot indicar quan es tancaran els accessos i què es farà amb les còpies de les dades.

Abans de començar, prepara una llista dels accessos aprovats. Inclou l’eina, el nivell de permís, qui el concedeix, la finalitat i la data en què es retirarà. Si el proveïdor demana permisos de propietari, FTP, administració del CMS o accés a producció, que expliqui per què és imprescindible aquest nivell per a una auditoria i si hi ha una alternativa menys àmplia. Si no hi ha un motiu clar, no concedeixis aquest accés i mantén la revisió en mode de lectura.

Aclareix què volen dir les dades i les promeses

Una proposta pot parlar de «millorar posicions», «recuperar trànsit» o «resoldre la indexació». Demana que cada expressió es tradueixi en un indicador observable i una hipòtesi que es pugui revisar. No és el mateix confirmar un problema amb una directriu de rastreig, veure menys clics en un grup de pàgines o recomanar un canvi del qual encara no es pot predir l’impacte.

Search Console defineix els clics, les impressions, el CTR i la posició mitjana de maneres diferents. La posició es calcula a partir del resultat més alt del lloc en cada impressió i després se’n fa la mitjana (definicions oficials de clics, impressions i posició). Per això, pregunta quina dimensió es farà servir, quin període es compararà, com se segmentaran les pàgines i consultes i quins límits té la mesura. La posició mitjana del lloc, tota sola, no descriu què veu cada persona quan visita una URL.

En una auditoria, el resultat immediat pot ser que l’equip tingui un diagnòstic verificable i una llista de tasques entenedora. L’efecte de les correccions a la cerca s’avalua més endavant i pot dependre d’altres variables. Google explica que els canvis poden trigar des d’uns dies fins a uns quants mesos a reflectir-se, però això no garanteix que aquests canvis tinguin un efecte notable als resultats (documentació sobre les actualitzacions principals i els efectes dels canvis). Una promesa d’una posició o una data exactes no substitueix un pla de mesura.

Revisa també les previsions. Si hi ha una estimació de creixement, pregunta quines dades la sostenen, quins supòsits incorpora i quin marge d’incertesa té. Separa les mètriques de feina —per exemple, errors confirmats i canvis validats— dels resultats de negoci, com les vendes o les sol·licituds rebudes. És raonable que un proveïdor parli d’objectius; no ho és que presenti una correlació futura com si fos un resultat garantit.

Google adverteix que les eines SEO de tercers no tenen accés a les dades internes de posicionament i que fer servir un servei o una eina no garanteix millorar les posicions (orientació de Google Search sobre serveis i eines SEO de tercers). Una eina pot ajudar a trobar patrons. El que compta és què comprova el professional i com adapta els resultats al teu web, no la llista de logotips del programari inclòs.

Senyals que justifiquen una pausa

Una sola frase estranya no sempre demostra una mala pràctica: demana que te l’aclareixin i valora la resposta. Hi ha senyals que sí que justifiquen aturar la valoració fins que les entenguis:

• Garanteix la primera posició, una quantitat exacta de trànsit o una recuperació en una data tancada.
• Afirma que té una relació especial amb Google o accés privilegiat a les seves dades internes.
• No identifica qui farà la feina o evita explicar quins canvis proposa.
• Envia una auditoria genèrica sense preguntar pel lloc, els objectius o el mercat.
• Vol accés d’escriptura o d’administració abans de justificar per a què el necessita.
• Presenta els avisos d’una eina com a errors confirmats sense exemples verificables.
• Proposa canvis amplis d’URLs, continguts o indexació sense un pla de validació.
• Pressiona perquè contractis la implementació abans d’explicar el diagnòstic.

Google diu explícitament que ningú no pot garantir la primera posició i aconsella desconfiar dels qui prometen resultats de posicionament, al·leguen una relació especial o amaguen el seu mètode (consells oficials per contractar un professional de SEO). També assenyala que el propietari del lloc continua sent responsable de les accions de les empreses que contracta (guia oficial per contractar un professional de SEO). Demana al proveïdor que t’expliqui qualsevol pas que no entenguis abans de concedir permisos o aprovar un canvi.

Pren la decisió amb una comparació breu

Després de les entrevistes, resumeix cada proposta en una pàgina. Escriu quin problema resoldrà, què revisarà, com triarà les mostres, quines proves lliurarà, quines són les exclusions, qui n’és responsable i quin suport hi haurà després. Afegeix-hi els permisos sol·licitats i les preguntes que encara no tenen resposta. Si no pots explicar a una altra persona per què una proposta és adequada, encara et falten elements per decidir.

No triïs pel nombre de pàgines, d’eines, d’adjectius o de promeses. Tria l’opció que connecti millor l’objectiu amb una anàlisi reproduïble i un pla que el teu equip pugui assumir. Pot ser que una empresa petita només necessiti un diagnòstic acotat i una conversa útil; en canvi, un lloc amb diverses plataformes, mercats i equips pot requerir un mostreig formal, coordinació tècnica i seguiment. L’abast de l’encàrrec ha de respondre a la complexitat que has explicat, no a una plantilla comercial.

Abans d’acceptar, deixa per escrit l’abast, els lliurables, les fites, el preu i la forma de pagament, les exclusions, el tractament de les dades, els permisos, la propietat dels documents i les condicions per acabar o ampliar la feina. Això no és assessorament jurídic ni substitueix la revisió d’un contracte: és una llista pràctica perquè no hi hagi diferències entre el que pensaves que compraves i el que rebràs. Si alguna clàusula afecta els teus drets o responsabilitats, consulta un professional qualificat de la jurisdicció aplicable.

Prepara un brief d’una pàgina i envia’l, sense canvis, a dos o tres proveïdors. A les converses, fes servir la mateixa matriu. Els mètodes poden variar; cada proveïdor hauria d’explicar les seves decisions, els límits de l’anàlisi i com convertiria una troballa en una tasca que es pugui verificar.

Preguntes freqüents

Què ha d’incloure una proposta d’auditoria SEO?

Ha de definir l’objectiu, les àrees que revisarà, la mida o la mostra del lloc, les dades i els accessos necessaris, els lliurables, les exclusions, qui farà l’anàlisi, el calendari i el suport posterior. També ha d’explicar com documentarà les troballes i com decidirà què cal corregir primer.

He de donar accés d’administrador a Search Console?

No per a una auditoria inicial. Google recomana concedir només accés de lectura a Search Console en aquesta fase. Demana al proveïdor quines propietats i dades necessita; els permisos d’escriptura o de propietari requereixen una justificació diferent i expressa.

Una auditoria SEO inclou implementar les correccions?

No necessàriament. Algunes propostes només cobreixen el diagnòstic i les recomanacions; d’altres també inclouen especificacions, reunions de traspàs o implementació. Comprova què entra al pressupost, qui assumeix cada tasca i com es cotitzen els canvis exclosos.

He de triar la proposta més barata o la més detallada?

Cap de les dues etiquetes decideix per si sola. Compara les propostes a partir del mateix brief i valora quant de risc i feina redueix cada lliurable. Una llista llarga de comprovacions no ajuda si no identifica les pàgines afectades, les proves i el pas següent; un abast més petit pot ser suficient si respon una pregunta concreta.

Una agència pot garantir que el meu lloc arribarà a la primera posició?

No. Google diu que ningú no pot garantir una posició número u als resultats. Una proposta seriosa pot plantejar hipòtesis i explicar com mesurarà la feina, però ha de reconèixer que les posicions canvien i que les millores no asseguren un efecte notable.